Entry-header image

Les trementinaires

Qui eren les trementinaires? Què feien? Com ho feien? Totes aquestes preguntes tenen la seva resposta a la Vall de la Vansa i Tuixent.

Les trementinaires
Les trementinaires

Les Trementinaires neixen a la Vall de La Vansa i Tuixent, indret on van aparèixer i que actualment s’ha convertit en punt d’interes turístic per la seva fascinant història i com homenatge al seu llegat.

L’ofici de trementinaire data del segle XIX quan, per aconseguir diners en metàl·lic, les dones havíen de viatjar per Catalunya venent els productes de la Vall i oferint els coneixements remeiers que havíen acumulat amb el pas del temps.

Breu història de les trementinaires

A finals de segle XIX, coincidint amb l’esclat de la industrialització i la migració cap a les grans ciutats, la necessitat de diners en metàl·lic era cada cop més important. Les valls més allunyades de centres productius tenien dificultats per obtenir diners en efectiu a la seva zona, motiu pel qual havien de migrar, sobretot les cases amb menys recursos, a treballar fóra de la seva unitat familiar. Tant homes com dones buscaven feines estacionals per cobrir les necessitats que la seva terra no els hi podia oferir.

Els homes habitualment es dedicaven al camp, tant l’agricultura com la ramaderia, pròpia i aliena, però en acabar la temporada, emigraven a altres pobles per fer d’altres feines: llenyataires, construcció, indústria, etc.

Les dones, a més de les feines domèstiques de la seva unitat familiar, també tenien feines fóra de la casa, tant domèstiques com feines de dides, al camp, de marxants, segadores de cereals i, una part de les dones d’aquestes valls, a fer de trementinaires.

Davant de la necessitat d’aconseguir diners en efectiu per la família, aquestes dones van explotar els seus coneixements de la terra per fer negoci a fóra de les valls. El seu nom ve donat pel seu producte més característic, la trementina, obtinguda de la resina de pi roig, abundant en aquestes contrades. Cada trementinaire tenia la seva fórmula que feien servir com a base dels pegats, pomades i ungüents amb propietats curatives de cops, ferides, picades, erupcions, i un llarg etcètera.

La vida de trementinaire

Les sortides es feien dos cops a l’any, coincidint amb èpoques de poca feina domèstica: de Tots Sants a Nadal; i de Reis a Pasqües. Durant aquestes rutes quilomètriques feien un recorregut per Catalunya, a peu, amb calçat i roba poc adequat a les baixes temperatures i estat de les pistes. Sempre en parelles, habitualment dues dones, una que aporta els coneixements i una aprenent, que podia ser de la mateixa casa o, en cas de no ser possible, una jove que llogaven pel viatge. Anant en parelles ajudava a transportar la gran càrrega de material necessari per al viatge, i servien d’ajuda per a les dures condicions del viatge, tan atmosfèrics com agressions i robatoris. En alguns casos l’acompanyant era un home, com va ser el cas de la Sofia, la darrera trementinaire.

Durant el viatge, acostumaven a dormir al ras, o en algun paller que els deixaven a les cases per on solien passar. Eren persones generalment estimades i que, any rere any, esperaven de la seva arribada per obtenir els seus productes i serveis (ajudaven també a feines domèstiques a canvi d’aixopluc).

Revolució de la dona a la vall

La figura de la Trementinaire, al segle XIX, va ser tota una revolució social per a l’època: eren dones que, a més de les feines domèstiques, sortien de la vall per aconseguir diners, en molts casos sent la font principal d’ingressos en metàl·lic, i voltaven per Catalunya soles, sense l’acompanyament d’un home.

Però aquest fet a la Vall no estava mal vist, en termes generals. Fins i tot els homes, durant els viatges de les dones, s’ocupaven de les tasques domèstiques i de la cura dels fills, quan no existia una altra figura femenina al nucli familiar.

Dones valentes que es van atrevir a trencar amb l’ordre moral establert, sent capaces d’aportar diners a la família, sortir de la casa familiar per anar soles a recórrer Catalunya, i a delegar les tasques domèstiques a l’home de la casa. Una revolució que a la vall va suposar una activitat econòmica important per a la supervivència de les famílies més necessitades.

Recursos turístics de les trementinaires

Com a homenatge a la figura de les trementinaires, a Tuixent i a les valls trobareu un seguit de recursos turístics per conèixer en més profunditat la tasca d’aquestes dones revolucionàries:

  • Museu de les Trementinaires: Al poble de Tuixent. Obert dissabte i diumenge de 10h a 14, i dissabtes de 17h a 20h. Nadal, Setmana Santa, ponts i del 15 de juliol al 15 de setembre: obert de dimarts a diumenge de 10h a 14h i de dimarts a dissabte de 17h a 20h.
  • Jardí botànic: amb un recull de les principals plantes que es troben a la vall. Accés obert tot l’any.
  • Ruta de les plantes medicinals de Tuixent: ruta de 4 quilòmetres per una de les rutes que feien servir les trementinaires per proveir-se de les plantes necessàries. Aquesta ruta està senyalitzada amb les plantes més característiques, al seu medi natural, i amb plafons informatius de les seves propietats principals. Es pot fer durant tot l’any.
  • Arborètum de Tuixent: Al finalitzar la ruta de les plantes medicinals, s’inicia l’arborètum, un recorregut pel bosc per conèixer els arbres més característics de la nostra flora, i trobareu el pi roig i el mètode d’extracció de la resina per aconseguir la base de la trementina.
  • Ruta de plantes medicinals a Ossera: volta circular on es troben les plantes medicinals característiques de la zona.
  • Herboristeria Nogué d’Ossera: La Suzette us ensenyarà la seva plantació de planta medicinal i us oferirà els seus productes naturals. La nostra actual trementinaire del Pirineu.

Us esperem a Tuixent, i a Cal Gabriel, per gaudir de la vall de les Trementinaires. Reserva la teva habitació:

Los campos obligatorios son seguidos por *





Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Abrir chat
Contacta'ns!